martes, 17 de marzo de 2009

TOMATERITOS

Mis productos: uno de ellos "Tomateritos", tomate ralaado elaborado en terrina sindividuales por Matís Sanchex S.L. Extremadura. O el "pantumaca" (nombre gene´rico; varias marcas, enrre ellas Eroski), tomate triturado con sla y aceite: nada que ver con el "pa amb tomàquet", sin embargo es un producto interesante.

sábado, 14 de marzo de 2009

CHOOCOLATE , CIRUELAS PASAS Y UN POCO DE BRANDY DE JEREZ

Sinfonía en oscuro
MOUSSE DE CHOCOLATE CON CIRUELAS
Mousse es una palabra de origen francés que significa “espuma”. Su base son huevos- con claras batidas a punto de nieve-, nata, et., y aromas, frutas, chocolate...Originariamente era un postre (o plato salado) de la cocina profesional, pero pasó a la cocina casera y a la industria. Las hay de queso, de limón, de chocolate, de fresas, de salmón, etc. Tiene puntos de contactos con el suflé (soufflé), pero la dieferencia es que este se toma recién hecho, caliente, y la mousse (sobretodo si es dulce, fria).
Ahora la mousse se hace en todas partes; en Portugal, por ejemplo, es muy popular y se suele encontrar como postre de repertorio (como en Cataluña la crema catalana) en todos los resturantes.
INGREDIENTES
3 terrinas de mus chocolate (hecha en casa o comprada)
1 copa de brandi
4 ciruelas secas

ELABORACIÓN
Poner a macerar las ciruelas con el brandi durante unas dos horas o més. Sacar los huesos de las ciruelas, cortarlas a pequeños trozos, mezclar con la mousse suavemente, refrigerar y servir.
Se puede decorar con media ciruela sin hueso.
NOTAS
Se puden usar ciruelas deshuesadas de California, o ciruelas de Agen, con Denominación de Origen (Occitania, Francia).
Iuglamente, se puede sustituir el brandy (o cognac) por armagnac (armanhac, en occitano), justamente un brady de la regió de Agen, con gusto de ciruela. Las “ciruelas al armagnac” son una típica y exquisita especialidad de Gascuña (el “sudoeste” francés).
Puede utilizarse un bandy dle Penedès o de Jerez, cuna de las famosa soleras.

viernes, 6 de marzo de 2009

PASTA FACIL

GARBANZOS CON MACARRONES
Una deliciosa combinación que tambien encanta a los niños: más por la pasta que por la legumbre, pero sirve. Una receta relativamente fácil, que se puede preparar antes e incluso congelar.
La pasta combian muy bien con las legumbres: judías, garbanzos, frijoles de careta. Tanto en Italia, Tunez, como en Cataluña, Mallorca, etc. hay algunas recetas que combinan ambos ingredienteds; en Emlia-Romagna- hay la combianicó de pasta e fagioli (pasta y habichuelas).
Ingredientes
1/2 kg de macarrones
1 l de leche
50 g de mantequilla
200 g de queso de Maó( Mahón) curado, rallado
4 huevos
canela en polvo
pimienta
sal
Elaboración
Cocer los macarrones en la leche. Escurrir, poner en una grasera de horno junto con los garbanzos cocidos, poner la mantequilla fundida y parte del queso y mezclar muy bien el conjunto, añadiendo una pizca de canela en polvo, pimienta y sal. Hundir en la masa mitades de huevos duros, poner encima de cada uno una nuez de mantequilla, cubrir el plato con más queso rallado, poner nueces de mantequilla y llevar al horno una media hora, gratinando al final.
Notas
Se les puede dar un sabor tunecino añadiendo salsa “harissa”, o bien una mezcla de aceite con guindilla y comino.
Se puede sustituir el Mahón pro otro queso al gusto.

PASTA FACIL

FUSTA
És justa la fusta?. Com és sabut, una pràctica absolutament vigent és l´envelliment de certs vins en una bóta o bocoi (la paraula barrica, molt utilitzada a Catalunya per part d’ enòlegs i aficionats, no és admesa; tot que procedeix del francès, passant per l´espanyol, el seu origen, no obstant, és de l´occità gascó). Però, a part d’ aquest sistema relativament antic (es difon massivament a partir de finals del segle XIX), l´ús de botes i bocois per a guardar el vi és una pràctica d’ origen medieval. L´origen d’ aquests recipients sembla que és la Gàl.lia, ja que els grecs i els romans només utilitzaven àmfores, a part de bots de pell, que a Catalunya ha arribat fins avui. També es fan servir procediments més artificiosos, consistent a fer macerar el vi amb estellicons de fusta, pràctica ja descrita per Olivier de Serres en el llibre Théatre d’ Agriculture publicat el 1600.
La pràctica de posar el vi en bótes abans de la seva completa fermentació alcohòlica és corrent en els vins negres; igualment, aquesta pràctica s’ usa per aconseguir el seu envelliment (en espanyol crianza). Però també s’ aplica als vins blancs de gamma alta; en resulten, en general, vins considerats més fins i equilibrats...tot i que hi ha que s’ estima més els vins més frescos, afruitats i amb menys fusta.. En el món del vi hi ha gustos i modes.Pels blancs l’ envelliment pot ser d’ uns tres mesos, i pels negres entre divuit mesos i més.
La fusta predominat és la de roure. Els seus avantatges és que és hermètic i, segons s’ afirma, comunica al vi millores de color (pigmentació), clarificació, estabilitat, suavitat i textura i contingut en tanins. Hi ha vinaters que, a més, afegeixen a la bota petites i mesurades dosis d’ oxígen.
La fusta més utilitzada és l´anomenat roure francès: dels boscos del centre de França (regió de Tours, Nevers, Allier, Tronçais, Bertange), dels Vosges i de la Borgonya (nordest) i, sobretot, del Llemosí (en territori occità). El roure americà aporta notes dolcenques. També utilitzats són el roure bàltic i els del centre i est d’ Europa.
En els vins francesos envellits en bóta hi sol constar élevé en fûts de chène. A Catalunya i Espanya hi sol constar “fermentació en barriques de roure LLlemosí”, o “roure francès”, “americà”, i altres expressions similars